02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Aquest conjunt de fotografies parla de menjar, però sobretot parla de temps, memòria i vincle. No és només allò que hi ha al plat, sinó tot el que l’envolta i el que desperta. El menjar, aquí, es converteix en llenguatge emocional.

En algunes imatges, el pa torrat amb alvocat, ous o formatge fos suggereix quotidianitat i cura. Són plats senzills, però carregats d’intenció. Transmeten la calma d’un matí sense presses, el gest de preparar-se alguna cosa per un mateix o per algú estimat. El cruixit del pa, la cremositat de l’alvocat o del rovell, l’aroma lleuger d’oli… tot convida a un moment de pausa, a escoltar el cos i a habitar el present.

Altres fotografies, amb plats més elaborats i compartits, evoquen celebració i comunitat. Els colors intensos dels guisats, les salses espesses, els arrossos ben disposats o el pa acabat de fer remeten a la idea de taula com a espai de trobada. Aquí el menjar no és individual: és conversa, és espera, és compartir. Es pot gairebé sentir l’olor calenta que surt del plat, el soroll dels coberts, les veus que s’entrecreuen.

El tortell, amb la seva forma circular i els colors vius, introdueix la dimensió del ritual. No és només un dolç: és tradició, és infància, és expectativa. Cada tros conté una història col·lectiva que es repeteix any rere any, i que connecta generacions a través del gust i del record.

Finalment, els plats cuinats a foc lent, presentats en recipients grans, transmeten arrelament i memòria. Són menjars que no tenen pressa, que demanen temps i paciència. Parlen de cuines que són espais de transmissió, d’afecte silenciós, de receptes que no sempre estan escrites però que viuen en el gest i en l’olfacte.

Aquestes imatges activen tots els sentits: la vista a través dels colors i les textures; l’olfacte, que gairebé s’intueix; el gust, que es projecta mentalment; i fins i tot l’oïda, amb el record de plats que borbollen, de pa que es trenca, de culleres que toquen el plat. Però, sobretot, activen l’emoció. Ens recorden que menjar és un acte profundament humà, carregat de significat, que va molt més enllà de la necessitat física.

Mirar aquestes fotografies és, en certa manera, reconèixer-nos: en els nostres hàbits, en els nostres records i en les nostres relacions.

https://drive.google.com/drive/folders/1ZlhYjpMFCVqnaUMUM-VZTsoelyaDWo1h