02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Bones a tothom!
No sé si també us passa, però aquests dies, només posar un peu al carrer, tinc la sensació que la ciutat es vesteix sense avisar. Un moment estàs caminant tan tranquil i, de sobte, t’adones que les llums de Nadal ho han capgirat tot d’una manera inesperada.

Ahir, per exemple, vaig creuar una avinguda plena de plataners. Els troncs, amb aquell color d’os antic i la pell que s’esquerda com si volgués explicar històries, estaven embolicats amb fils de llum. Quina cosa més curiosa: quatre bombetes grogues i, de cop, els arbres deixen de ser simples espectadors i passen a marcar el ritme del carrer. Feien l’efecte de formar un túnel càlid just per sobre dels cotxes, com si intentessin protegir-los del fred del vespre.

Les façanes tampoc es quedaven enrere. Els balcons de ferro treballat, les persianes que ja han vist mil hiverns i la pedra una mica gastada… tot quedava tenyit d’una lluentor suau que, per un moment, transformava edificis anònims en escenes dignes d’una postal antiga. I, sí, fins i tot les palmeres —aquelles que ens recorden a juliol encara que sigui desembre— es convertien en torres de llum que apuntaven cap al cel blau gelat.

I vaig tenir un d’aquells moments estranys just davant d’El Corte Inglés: una cortina de llums caient com si fos pluja daurada, gent fent fotos, altres carregats de bosses, algú esperant algú… Tot plegat tenia aquella mena de calma rara que només dura un instant però que et fa parar un segon sense voler.

Així que aquí va la gran pregunta:
Tot això ens porta un toc de màgia o simplement maquilla una mica el que ja coneixem?
Jo reconec que, durant unes setmanes, la ciutat se’m fa més agradable. És com si respirés d’una altra manera. Ara bé, també em ronda pel cap si aquest efecte només és visual o si realment aconsegueix que miri els carrers amb una mirada diferent.

https://drive.google.com/drive/folders/18da7WyDtMN7GhhJuSWD9A2V4DkWdJsba