02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Escoltar aquest enregistrament és com tornar a viure un matí qualsevol dins la meva cafeteria. Hi reconec cada so: la màquina d’espresso bufant com si respirés, el dring suau de les tasses, les veus que s’encreuen amb aquella barreja de pressa i rutina. És el meu espai, i cada soroll m’hi arrossega una mica més.

M’agrada pensar que aquests sons expliquen històries petites. La cadira que es mou potser és la d’aquell client que sempre demana el mateix cafè amb un somriure mig adormit. El xiulet del vapor marca el ritme del dia, com un rellotge invisible. I les rialles del fons a vegades del personal, a vegades dels clients són la prova que aquest lloc té ànima.

Treballar en una cafeteria et fa entendre que el soroll no és enemic del silenci; és la seva altra cara. Hi ha una música secreta en tot això: en la rutina, en el moviment, en la convivència. Quan escolto l’àudio, recordo que aquest espai no és només meu perquè l’he creat, sinó perquè el visc cada dia amb la gent que el fa viu.

Aquest enregistrament em recorda que els llocs també tenen memòria sonora, i que la meva cafeteria parla constantment —amb el seu propi accent, ple de cafè, de companyia i de vida quotidiana.

https://drive.google.com/drive/folders/1vRMl06v3ZpjCyZUfW07ssr74xZFrlutf